Categorías
Autor: Antonio Fajardo Ruiz
Aquest violí aspira a ser escultura. L’instrument, de mida 1/2, és una versió reduïda d’un violí complet, dissenyat per a nens de 7-8 anys, amb una longitud total de 52 cm i 31 cm de cos. El disseny proporcional assegura una caixa de ressonància perfecta, amb una part superior de 14 cm, inferior de 18 cm i una alçada de 4 cm. Tallat en fusta d’avet, amb tons càlids vermellencs i envernissat, té orificis en forma d’efes de 6,4 cm per a la sortida del so. Inclou un claviller decorat amb una voluta en espiral, quatre clavilles i un pont que eleva les cordes de nylon (Sol, Re, La, Mi).
Lleuger i fràgil, el violí transmet tensió amb les seves cordes estirades, simbolitzant l’esforç humà. Incorpora com a significat la possibilitat d’harmonia universal, quasi màgica, a través de combinacions de sons melòdics i rítmics seguint una tradició que s’identifica amb la sofisticació, el refinament i la història de la música. Alhora se’l considera transmissor d’emocions úniques, molt properes a les provocades per la veu humana gràcies a la seva potencial subtilesa expressiva: malenconia, alegria, passió i excitació.
Del violí m’interessa la dualitat entre absència i presència sonora: el silenci que conté quan no es fa vibrar i allò que ofereix com a instrument per a algú com jo que no sap res de la tècnica violinística. Vull trencar-ne els usos originals i el disseny barroc modern mitjançant la seva deconstrucció física per tal de crear-ne un nou ordre simbòlic propi del nostre temps.
#harmonia #modernitat #emoció #elitisme #virtuosisme #veu #escalfor #arbre #frec #foc #bigbang #agregat #fragilitat #tensió #futur passat #lleugeresa #semi-tancament #simetria #silenci #ressonància
Categorías
El Guernica com a procés social
Pública
Categorías
Diagrama ‘Els mons de l’art’
Aquest post inclou en primer lloc la imatge del diagrama ‘Els móns de l’art’, inspirada en la ordenació que en fa en Howard S. Becker a la seva influent obra Art Worlds, publicada per la Universitat de Califòrnia el 1982. Després trobareu un text justificatiu i reflexiu sobre aquest clàssic de la sociologia cultural.
Categorías
Pràctica Final
Pública nO wAY bASTARDS
El projecte que he preparat porta per títol nO wAY bASTARDS i encara està en fase de pre-producció. Es tracta d’una combinació de vídeo i performance que serveix de prototip per a un possible futur espectacle d’arts en viu, a l’estil del Music Theater o Escena Performativa.
crisi creativa
Ara mateix estic en crisi, després que fa 10 dies vaig entrar en bloqueig creatiu. El projecte és radicalment íntim, doncs exploro el significat de l’ésser bastard al món a partir de la meva experiència personal com a fill d’una relació il·legítima. Vaig demanar-li a un amic íntim que tinc, professor de Belles Arts a la UB que em fes de mirall del que porto fet i no va ser gaire traçut per triar les paraules en opinar sobre el que estic produint. Per aquest motiu vaig entat en col·lapse creatiu i vaig endarrerit en l’entrega d’aquest Repte 4.1.
És així que vaig endarrerit segons el pla traçat al Repte 3: he caigut del cavall i no he avançat gens durant les darreres dues setmanes. Això em situa en un moment en què estic acabant de compondre la música, d’escriure el guió i el cronograma del vídeo. Amb aquest material, en una segona fase, enregistraré la música i les imatges de vídeo. En la fase final, de post-producció, muntaré el vídeo.
dramatúrgia
Estic treballant sobre un document de dramatúrgia on podeu seguir els camí traçat per als continguts de la vídeo-performance:
música: bastarda tortilla
Aquí podeu sentir un esboç de la cançó que estic component. Es tracta d’una primera prova harmònica on sentir les quatre veus i proves de veu, música electrònica i forma musical, que en tots els casos són provisionals.
Categorías
Preentrega PAC 4
A. Estudi dels recursos d’aprenentatge
En primer lloc, estudio els continguts dels recursos d’aprenentatge facilitats a l’aula:
Taller de forma i composició
Amb Taller de forma i composició: marc conceptual i catàleg d’exemples, de Gemma San Cornelio (textos UOC), aprenc exploro les teories pictòriques des de l’art històric fins al contemporani, amb èmfasi en la Bauhaus i la Gestalt, aprenent sobre alfabetització visual i la interrelació entre cultura, imatge i significat. Abordo la reducció de formes a elements geomètrics, les lleis matemàtiques, la paradoxa de la Gestalt entre formes simples i complexes, a més de la morfologia com alternativa a la geometria tradicional.
A destacar la flexibilitat de la composició pictòrica, les decisions compositives, i les dinàmiques d’equilibri i tensió amb simetria, asimetria, pes visual i principis de balança. També hi he explorat la presència del moviment, tant en imatges estàtiques com en àmbits audiovisuals, amb ènfasi en pinzellades, direccions visuals i repetició d’elements per crear dinamisme i ritme.
Vídeo: Acrílic: Tintes planes
Amb el vídeo Acrílico: Tintas planas, un tutorial audiovisual d’acrílic, m’apropo a l’ús de tintes planes per crear un retrat amb jerarquia de valors. Començant amb una paleta limitada de colors, l’ús d’acrílics primaris i substituint el negre per terra ombra natural. L’objectiu és sintetitzar el color de la imatge de referència en vuit tintes planes sobre un bastidor emprimat.
S’hi segueixen diverses fases: pintar el fons, marcar les llums i ombres del rostre, i aprofundir gradualment en detalls com els ulls, els llavis i el cabell. L’enfocament destaca la construcció geomètrica, l’ús de tons i la síntesi cromàtica per crear una composició visualment impactant.
B. Estudis i referents base
Tinc per costum començar els processos creatius des de la irracionalitat. És per això que, com a preludi de la recerca de referents que se’ns demana a l’enunciat de la proba, faig una sèrie d’estudis de forma en forma de dibuixos esboçats més o menys improvisadament.
1. Improvisació
Tinc per costum començar els processos creatius des de la irracionalitat. És per això que, com a preludi de la recerca de referents que se’ns demana a l’enunciat de la proba, faig una sèrie d’estudis de forma en forma de dibuixos esboçats més o menys improvisadament.
2. Referent poètic: Der Leiermann
El tema de partida escollit és el de l’arquetip alemany del Leiermann. La inspiració per a la pintura em ve de la mà de la poesia escrita per Wilhelm Müller (1794-1827) Der Leiermann com a cloenda del seu cicle de poemes Die Winterreise (1824). Miraré de compondre una pintura a partir del dibuix dels elements descrits per Müller i la meva interpretació personal de la seva significació metafísica.
3. Composició improvisada
Aquest primer esboç em serveix per detectar les figures, colors i moviments pictòrics que m’inspira Der Leiermann. El músic errant, el poble, la neu, el sonar incansable de la seva lira i els gossos em semblen imprescindibles d’entrada. No m’oblido del caminant, ja que veiem l’escena en primer pla a través dels seus ulls i un potent raig amb forma de pentagrama el conecta amb la inspiració de les muses. El poema -i tot el cicle Die Winterreise, que en conté 24- conclou amb la epifania que experimenta, la qual li empeny a demanar-li al músic que acompanyi els seus versos amb la lira: Willst zu meinen Liedern / Deine Leier dreh’n?
4. Pintura: Referent No. 0: Sengai Gibon
Sento que allò que fa el poeta-caminant a Der Leiermann no és sinó il·luminar-se, en un sentit romàntic i prefigurant les teories nietzschianes del superhome. Per aquest motiu se m’acut afegir a la composició aquest caminant al final del seu camí, al moment en què sent el cor carregat de valor, sense vergonya per expressar, igual que el Leiermann, allò que pensa i sent.
La pintura titulada ○△□ de Sengai Gibon (1750-1837) resumeix l’espai visible al cosmos amb una combinació de les tres formes geomètriques bàsiques: quadrat, triangle i cercle. Em serveixo de la seva inspiració per imaginar una forma per a l’ànima humana. L’objectiu és identificar la figura del caminant al moment en què allibera el contacte amb la seva essència més holística.
5. Estudis d’Ànima Humana 1 a 4
6. Esbossos per a Ànima Humana 2A a 2W
7. Ànima Humana per a El Final del Camino
8. Estudis de gossos per a El Final del Camino
9. Estudi d’Ànima Humana amb Poble Dins
C. Referents pictòrics
1. Collage de referents pictòrics
2. L’adoració dels pastors de Peter Paul Rubens (1608)
3. Sense Títol de Vassili Kandinski (1921)
4. Tors Femení de Kazimir Malèvitx (1933)
D. Esbossos finals
1. Estudi d’El Final del Camino No. 1
2. Estudi d’El Final del Camino No. 2
Webgrafia
https://idemitsu-museum.or.jp/collection/sengai/sengai/03.php
Categorías
Documentació del procés
Pública La natura transdisciplinar del projecte El Final del Camino m’obliga a treballar de manera que els seus diversos components i disciplines es sincronitzin fins a obrar la màgia de l’obra final. Cal fer cada cosa al moment que toca: compondre primer la música i les lletres per després dibuixar-les amb imatges i escenes.
En el context d’aquesta assignatura, al lliurament final marcat amb la data límit del 23 de juny de 2024, veurem fet realitat un vídeo, però també podrem assistir a la performance en què compartiré amb amics, col·legues i familiars la feina feta, escoltar la música -i/o creació sonora– a les plataformes d’streaming com Spotify o Sound Cloud o interactuar amb una demostració de l’espai escènic dissenyat de manera tridimensional amb el software de Unity.
Creació musical
Avui, a 14 de maig de 2024, quan escric aquestes ratlles des del Westin Hotel de Los Angeles (dijous i divendres actuo al Walt Disney City Hall), encara no he acabat cap de les tres cançons que projecto haver fet realitat en aquell moment. Adjunto diversos enllaços on podeu escoltar la música desenvolupada per a dues de les cançons i un vídeo-collage:
1. Viaje Bastardo | Pre-escolta d’una peça de música electrònica dins de l’òrbita del techno, una fusió de l’estil d’Op:L Bastards i l’Elegia de Dimitri Schostakovich. Encara inacabada, li manquen la lletra i moltes capes sonores…
2. El Final del Camino | Pre-escolta d’una peça de música electrònica que juga amb l’Elegia de Dimitri Schostakovich. Està previst que serveixi de base musical per a un moment la performance. Inacabada, la forma definitiva encara no està clara.
Vídeo collage
A més, he muntat un vídeo titulat Hay que Tener Huevos a mode de vídeo-collage. Efectuat amb material gràfic captat tant a l’estudi on treballo normalment com a l’espai públic immediat que l’envolta, al barri de Porta de Nou Barris (Barcelona), hi mostro la primera fase creativa del projecte, en què la improvisació governa tant la producció sonora com les imatges.
Vaig enregistrar una primera capa sonora i visual mentre netejava la cuina de l’estudi dins la metodologia de documentar la meva quotidianitat (en acabar, vaig demanar menjar a domicili al meu restaurant japonès de referència). Aquest posar les coses al seu lloc em serveix per expressar el camí creatiu, en què primer els elements compositius estan mancats de coherència per a, de manera paulatina, ser desats a un lloc en què prenen sentit els uns respecte els altres.
A la segona capa hi combino una passejada per la plaça de Sóller i voltants efectuada just després d’haver-hi escrit els primers versos de la cançó, que aprofito per recitar i cantussejar per primera vegada.
A la tercera, jugo improvisadament amb l’arpa romànica com a instrument de percussió i harmònic i amb la veu i el xiular com a instrument melòdic.
El resultat és un esboç en forma de vídeo que mostra diverses possibilitats creatives i m’inspira a l’hora de construir allò que està encara per fer: Hay que tener huevos, que pot visualitzar-se a YouTube.
Aquí deixo també els versos que, fins ara, he escrit per a aquesta cançó, inspirada en l’estil del sabadellenc Albert Pla:
Categorías
Memòria: Pla de Camí
Pública A continuació la projecció del camí envers El Final del Camino en forma de memòria reflexiva:
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.