La por és una proposta de videocreació que intenta establir un pont entre els inicis de la modernitat musical (madrigal / “nuova musica”) i la cultura audiovisual contemporània (found footage, cinema, televisió i videoart). A partir del poema “La por” de Joan Vinyoli (Encara les paraules), he compost un madrigal i he associat cada vers a una imatge trobada (arxiu/YouTube), per construir una experiència immersiva mitjançant projecció al sostre del meu estudi.

En lloc d’una posada en escena amb cantants en directe, n’he fet una versió íntima: projecció al sostredel meu estudi, amb cada imatge dins un oval que es fon a negre, construint un collage en el temps guiada per la música.

Elements de la video-instal·lació:

• Concepte: “La por” parteix de la idea de fusionar una pràctica creativa pre-vídeo (madrigal) amb una pràctica audiovisual contemporània (found footage), com a diàleg entre segles XVII–XXI.

• Música: he compost un madrigal a 6 veus sobre el poema de Vinyoli. La partitura està acabada i n’adjunto fragments, així com una mostra sonora (podeu escoltar-ne una mostra més avall, amb so produït amb Ableton Live).

• Imatge: cada vers del poema es vincula a una imatge trobada (fotogrames de cinema de terror com The Birds o The Shining, fragments de videoart —Bill Viola, Valie Export— i imatges d’arxiu contemporànies com la destrucció del World Trade Center, 2001).

• Dispositiu: he descartat per ara la posada en escena ideal (18 cantants en directe) i he transformat la proposta en una experiència íntima: projecció al sostre del meu estudi de les imatges (cada una dins una forma ovalada creada a Premiere), amb el madrigal com a motor temporal.

• Experiència prevista: faré una trobada amb amics, estendré un futó a terra i demanaré que s’estirin per contemplar:

  1. les imatges una per una, amb fragments musicals aïllats (percepció de veus/illes sonores),

  2. i finalment la composició completa amb totes les imatges activades.

Dubtes / dificultats (feedback que demano)

1. El concepte és massa complex o s’entén bé en aquesta versió íntima?

2. Es percep realment el pont XVII–XXI (madrigal ↔ vídeo) o queda massa “collage d’idees”?

3. El dispositiu de mirar el sostre potencia la peça o complica la lectura?

Pregunta final als companys
En una frase: què enteneu que està passant aquí, i què reduiríeu si calgués simplificar?

Gràcies l’atenció i força per a les vostres creacions!

Toni